El sector tèxtil és un sector feminitzat? El volum de persones contractades ha augmentat en els darrers anys? On s’ubiquen les principals empreses del sector al territori espanyol? Aquest espai pretén aportar dades obertes sobre la presència de les dones en sector tèxtil i l’evolució i distribució d’aquest sector. 

Durant la revolució industrial les dones representaven la majoria de persones treballadores al sector tèxtil, amb tècniques similars a les utilitzades amb les targetes perforades (origen dels ordinadors). Les dones també van ser les primeres treballadores en computació encara que han estat olvidades i invisibilitzades. Ara la digitalització i relocalització del tèxtil són una oportunitat per a les dones.

El portal web compta amb en els següents apartats de dades:

Evolució del sector

Empreses del sector

El gràfic de barres mostra l’evolució del nombre d’empreses del sector tèxtil. S’observa un descens gradual des de 2008 fins a 2014 i a partir de 2014 es manté estable amb petites fluctuacions fins a 2023 on s’observa un nou descens de l’11,2% respecte a 2022, situant-se en 3.845 empreses tèxtils a Catalunya. El gràfic permet veure la variació interanual del nombre d’empreses (en %) en passar el ratolí per sobre de les barres. 

Empreses del sector a Espanya

La visualització mostra l’evolució del pes de la producció de les empreses del sector tèxtil, en percentatge i absoluts, és a dir, el volum econòmic que han produït les empreses tèxtils en comparació amb el volum econòmic total que han produït totes les empreses d’Espanya.

L’evolució mostra un descens progressiu de la producció des de 1995 fins a 2009. En 2011 hi ha un repunt de 20.760 milions d’euros, que van suposar l’1,06% del total de la producció d’Espanya, i a partir d’aquest any es manté estable, entre l’1,01 i el 0,97% en 2017. En 2018 torna a produir-se un lleuger descens fins a 2020 i en 2021 es manté, situant-se en el 0,84% (18.984 milions d’euros).

El gràfic permet observar el pes (%) i el volum absolut en milions d’euros en passar el cursor per sobre de la línia de punts.

Pes de les empreses del sector

El mapa mostra l’evolució del pes de les empreses tèxtil respecte al total d’empreses per províncies, és a dir, quin percentatge representen les empreses del sector tèxtil respecte del total d’empreses de cada província. Com més fosc sigui el color de la província, major és el percentatge d’empreses tèxtils. A través del selector d’anys es pot seleccionar i observar un any concret. Aquest mapa inclou empreses del comerç a l’engròs del sector tèxtil. Per conèixer l’evolució del número d’empreses, es pot clicar dins de l’àrea de cada província.

Des de 2009 les províncies que compten amb més pes d’empreses tèxtil són Malaga (52,4%) i Sevilla (46,79%), seguides d’Alacant (32,36%) i Barcelona (17,23%). La proporció d’empreses tèxtils ha anat disminuint amb el pas dels anys a escala general en totes les províncies, però en 2023 continuen destacant Màlaga (44,62%), Sevilla (36,49%) i Alacant (22,52%). La proporció en Barcelona és de 9,07%, per sota de Santa Cruz de Tenerife (10,72%) i de Tarragona (9,51%).

El nombre d’empreses del sector tèxtil a Catalunya ha disminuït significativament a Catalunya des de 2008. A nivell d’Espanya s’observa un equilibri del pes que representa el volum de producció generat des de 2012 fins a 2016, any on comença a descendre fins al 2023, situant-se en 0,84% el volum de producció que genera el sector tèxtil respecte als altres sectors. En incorporar el comerç a l’engròs a l’anàlisi, s’observa que les províncies amb més empreses tèxtils a Espanya són Madrid, Barcelona i Sevilla, però on destaca el sector tèxtil per sobre de la resta de sectors és en Màlaga, Sevilla i Alacant.

Persones treballadores

Persones treballadores del sector a Catalunya

El gràfic de barres apilades mostra l’evolució d’empreses tèxtils a Catalunya, segons la grandària de les empreses pel que fa a  a persones treballadores (assalariades). 

El volum d'empreses amb 0 persones assalariades fa referència a les persones autònomes que tenen una empresa, però no disposen de persones treballadores alienes. L’evolució mostra un descens gradual de 2008 a 2013 i a partir de 2013 una estabilització amb petites variacions fins a 2023, on torna a descendir fins a les 1.474 empreses sense persones assalariades.

La mateixa tendència s’observa per les micro empreses, des d’1 a 9 persones treballadores, encara que el descens gradual des de 2008 s’allarga fins al 2016. El nombre de petites empreses, d’entre 10 i 49 persones assalariades, es va reduint progressivament des de 2008 (927) a 2023 (472). 

El nombre de les empreses mitjanes, d’entre 50 i 199 persones assalariades, descendeix fins a 2011 i es manté estable fins al 2023, i les empreses grans, de 200 a 249 persones assalariades i de 250 persones assalariades o més són les més estables, ja que són les que tenen menys representació, situant-se entre 2 i 8 i 12 i 26 respectivament.

El gràfic permet seleccionar els diferents trams de persones assalariades per mostrar l’evolució d’un o més grups d’empreses. 

Persones treballadores per àmbits del sector a Espanya

El gràfic de barres mostra la distribució de persones treballadores als diferents àmbits del sector tèxtil a Espanya per sexe. Els àmbits corresponen als codis CNAE del sector tèxtil.

El nombre de dones treballadores al conjunt del sector tèxtil és superior al nombre d’homes treballadors, d'aquí la idea que el sector tèxtil és un sector feminitzat, però si entrem al detall de cada àmbit del sector, la distribució de persones treballadores segons sexe canvia. En l’àmbit de la confecció de peces de vestir el nombre de dones és superior al dels homes, però en els àmbits de la indústria tèxtil i de la indústria del cuir i del calçat, el nombre d’homes treballadors és superior al nombre de dones treballadores. Per tant, podem afirmar que l’àmbit de la confecció de peces de vestir sí que és un àmbit feminitzat, però no tot el sector tèxtil.

El gràfic permet observar el conjunt de persones treballadores per sexe de tot el sector tèxtil o fer la segmentació per veure en cada àmbit el nombre de persones treballadores per sexe que tenen. També es pot veure el desglòs passant el cursor per sobre de les barres.

Jornada laboral de la indústria tèxtil a Espanya

La visualització mostra la distribució de persones treballadores en l’àmbit de la indústria manufacturera tèxtil per sexe i tipus de jornada laboral, mostrant el volum de persones segons la jornada.

S’observa una major presència d’homes que de dones, però en analitzar la jornada laboral, el 3,75% dels homes treballa a jornada parcial respecte al 10,58% de les dones que realitzen la mateixa jornada. Encara que la proporció d’homes sigui major, les condicions laborals, en aquest cas el tipus de jornada, mostren una desigualtat cap a les dones que treballen més a jornada parcial, amb les repercussions que això comporta, com un menor poder adquisitiu per a les dones.

En passar el cursor sobre les rodones, la visualització permet veure el percentatge de cada grup que s’atribueix a cada tipus de jornada laboral. 

Persones treballadores per províncies

El mapa mostra l’evolució de la distribució de persones treballadores del sector tèxtil per províncies. Inclou persones treballadores per compte alié i persones autònomes. Aquest mapa inclou empreses del comerç a l’engròs del sector tèxtil.

Les províncies amb més persones treballadores en 2023 són Barcelona (64.760) i Madrid (47.360) seguides d’Alacant (37.805) i València (23.843). Les dades d’evolució mostren que aquesta distribució s’ha mantingut des de 2009.  

Aquest mapa contrastat amb el mapa del pes de les empreses del sector tèxtil posa de relleu que, encara que hi ha províncies amb un pes d’empreses tèxtils elevat (Màlaga i Sevilla), no agrupen tant volum de persones treballadores com altres províncies (Barcelona i Madrid). L’efecte capitalitat pot influir en l’alt volum de persones treballadores en aquestes províncies, així com el volum total d’empreses instal·lades.

Les principals empreses del sector tèxtil de Catalunya són de grandària petita, d’entre 1 i 9 persones treballadores, seguides per aquelles empreses sense persones treballadores (persones autònomes). Les dones treballen principalment en l’àmbit de confecció de peces de vestir i en l’àmbit de la indústria tenen un percentatge de jornada parcial superior a la del homes, 10,58% respecte al 3,75% dels homes. A nivell d’Espanya, el es concentra més volum de persones treballadores a les províncies amb més empreses (Madrid i Barcelona).

Persones autònomes a Espanya

El gràfic mostra l’evolució de persones autònomes a Espanya per sexes, tant el nombre total de persones autònomes com el percentatge del total de persones autònomes dedicades al sector de la indústria tèxtil respecte al total de persones autònomes.

La gràfica mostra que el nombre d’homes autònoms al sector és superior al nombre de dones per a tota la sèrie històrica, essent de 151.500 homes i 48.600 dones en 2023. En analitzar l’evolució per percentatge s’observa que les distàncies entre dones i homes es redueixen, essent el 4,74% de les dones autònomes en 2023 respecte al 7,87% d’homes en el mateix període. 

El número d’homes autònoms en el sector tèxtil és superior al de les dones. Les diferències es redueixen en analitzar el pes que representen respecte del total de persones autònomes en tots els sectors.

Oportunitats d’ocupació

La gràfica mostra la comparativa dels principals índex sintètics d’ocupació de la Generalitat de Catalunya del sector tèxtil a Catalunya i a la comarca del Barcelonès. Aquest índex recull en una escala de l’1 al 100 la qualitat de treball, la contractació i la demanda d’ocupació al sector. Les ocupacions seleccionades corresponen a 15 codis CNO relacionats amb el sector.

Les dades mostren un índex sintètic global de 39,46 per a Catalunya i pel Barcelonès, encara que les principals diferències es troben en la qualitat de l’ocupació, que és superior al Barcelonès, 54,62 respecte al 52,47 de Catalunya; en la demanda d’ocupació, superior al Barcelonès, 30,6 respecte al 24,95 de Catalunya; i en la contractació, que és superior a Catalunya, 37,14 respecte al 31,73 del Barcelonès. 

Per tant, al Barcelonès la qualitat de l’ocupació és superior i hi ha una demanda d’ocupació superior, encara que la contractació sigui menor.

Impuls del sector

Subvencions públiques

La gràfica mostra diferents subvencions atorgades a empreses del sector tèxtil des del 2020. En passar el cursor per sobre de les barres es poden observar el nombre de persones/empreses beneficiàries.

Les dades mostren un import superior al 2020, segurament sobredimensionat per les ajudes atorgades derivades la covid-19, ja que el nombre de persones/empreses beneficiaries és de 251. En 2021 es registra un import de 3.000€ per a dues persones/empreses beneficiàries i en 2022 un import de 60.000€ per a 1 beneficiària.

En 2020 es va atorgar un gran volum econòmic en ajudes al sector tèxtil, que es van repartir en 251 persones/empreses beneficiàries, però posteriorment no es registra una inversió tant elevada per part de les administracions públiques.

Altres ajudes

El mapa mostra la distribució d’ajudes dels PERTE (Projectes Estratègics per la Recuperació i Transformació Econòmica) del Govern d’Espanya per comunitats autònomes, marcant de color més fosc aquelles Comunitats Autònomes que han rebut més finançament.

Les dades mostren que la Comunitat Autònoma que més finançament ha rebut ha estat la Regió de Murcia (30.398.282,84€) seguida de la Comunutat Valenciana (24.452.834,88€) i Catalunya (21.001.374,15€). 

En passar el cursor sobre les rodones de cada Comunitat Autònoma es pot observar el nombre de convocatòries rebudes, essent la Comunitat Valenciana la que ha rebut més convocatòries (17), seguida d’Andalusia (11) i Catalunya (9). Les comunitats sense color indiquen que no hi ha dades referents al territori.

Els PERTE han suposat una injecció econòmica important pel sector tèxtil a Espanya, especialment per als territoris de la costa mediterrània.

Consum i comerç

Consum intern

El mapa mostra l’evolució del pes de la despesa en vestimenta i calçat respecte la despesa total de les famílies per Comunitats Autònomes, és a dir, el percentatge de la despesa que destinen les famílies en aquest concepte respecte al total de despeses de la llar.

Les dades mostren que la Comunitat Autònoma que dedica més percentatge de despesa en vestimenta i calçat són La Rioja (4,7%) i Galicia (4,26%). L’evolució mostra un descens generalitzat del percentatge de despesa dedicat a aquest concepte des de 2006. Aquesta disminució pot ser produïda a causa de l’augment de despesa dedicat a altres àmbits de la llar o a l’increment de la fast fashion en els últims anys.

Al passar al següent mapa, a través de la fletxa situada en la part de d’alt del mapa, es mostra un mapa de la despesa en vestimenta i calçat per càpita, essent el País Basc la Comunitat Autònoma amb més despesa (600,97€ en 2022) seguida de la Comunitat Floral de Navarra (589,73 € en 2022). 

En general s’observa una disminució significativa de la despesa de la llar en vestimenta i calçat des de 2006 a 2022 en totes les comunitats autònomes.

Exportacions i importacions

La gràfica mostra l’evolució del volum econòmic d’importacions i exportacions del sector tèxtil a Espanya, així com el volum de tones importades i exportades.

El volum econòmic d’importacions i exportacions ha anat augmentant progressivament des de 1995 fins al 2023, essent sempre el volum econòmic d’importacions superior a les exportacions. S’observa un descens significatiu al 2020, possiblement produït per la pandèmia de la Covid-19. 

Respecte al volum de tones importades i exportades, el volum de les importacions continua essent superior a les exportacions, és a dir, arriben més tones de les que enviem, i també s’observa un descens d’ambdos indicadors per l’any 2020. A més, s’observa un increment significatiu d’importacions i exportacions al 2008, que no van afectar al volum econòmic, així com un repunt de les expotacions en 2014.

El volum de les importacions del tèxtil és superior a les importacions, tant en volum econòmic com en tones transportades, això vol dir que arriba més producte tèxtil del que enviem fora del territori espanyol.